Arrel del Protocol de Kioto en el que gran nombre de països industrialitzats van marcar l’inici d’una nova etapa menys contaminant, s’està posant interès en l’increment del consum de Biocarburants provinents del tractament de productes vegetals.

Depenent de la climatologia, de les característiques del terreny o fins i tot dels costums agrícoles, són múltiples els tipus de cultius que es poden conrear a fi d’aportar productes alcoligènics, oleoginosos o lignocel.lulòsics per a la producció de Biocarburants.

Canya de sucre, blat de moro, melassa, yuca, patata, palma, civada, colza, girasol, soja, són sols una petita mostra d’exemples de conreus que, a més de proporcionar carburants no contaminants i augmentar-ne les existències,  contribuirien a equilibrar la distribució del treball i la riquesa.

Sense oblidar els Biocarburants que poden derivar-se d’un millor aprofitament de residus provocats per les activitats humanes, tant desde l’àmbit municipal com ramader, agrícola o forestal.

El Biodièsel és un biocarburant líquid per a vehicles amb motor diesel, que pot ser utilitzat sol o mesclat en diferents percentatges amb gasoil procedent del petroli.

S’obté del tractament del fruit de plantes oleoginoses, per tant d’olis vegetals, així com també de greixos animals i d’olis vegetals recuperats després de la seva utilització.

Com a carburant té les mateixes capacitats calorífiques i potencials que el derivat del petroli, però amb la diferència substancial de reduir dràsticament l'emissió de contaminació atmosfèrica, a més de procedir de la biomasa natural i ser, per tant, renovable.

Pel que fa al biodièsel obtingut de greixos i olis recuperats, té exactament les mateixes característiques que el d’olis de primera utilització, amb l’avantatge afegit de reoperar uns productes que altrament anirien a parar a les clavegueres, i per tant al medi ambient, com a elements greument contaminants.