PETROMIRALLES COL·LABORA AMB LA CURSA RAC1
NOTA INFORMATIVA: CANVIS EN LA CONFIGURACIÓ DELS IIEE I DEROGACIÓ TRAM AUTONOMIC A PARTIR DEL 1 DE GENER DE 2019
Us informem que a partir del 1 de gener de 2019 es deroga el tipus impositiu autonòmic del Impost sobre Hidrocarburs.
No obstant això, la derogació del tipus autonòmic no suposa la reducció de l'impost sobre els hidrocarburs, sinó que els diferents tipus que es pagaven a les Comunitats Autònomes s’han integrat amb un tipus únic al tram especial Estatal passant aquest de 0.024 a 0.072 Euros/litre.
Us facilitem la següent taula resum de com quedaran els impostos a partir de l’ 1 de gener de 2019:
PRODUCTE |
IMP GENERAL |
IMP ESPECIAL ESTATAL |
IMP AUTONÒMIC |
GASOIL A |
307 |
72 |
Derogat |
GASOIL B |
78,71 |
18 |
Derogat |
GASOLINA 95 |
400,69 |
72 |
Derogat |
GASOLINA 98 |
431,92 |
72 |
Derogat |
* Imports per cada 1000 litres
Respecte a la devolució del Gasoil Professional, us comuniquem que aquesta passarà a ser de 49 euros per cada 1000 litres (0.049 euros/litre), per tant, us animem a tots aquells que compliu amb els requisits legals necessaris per demanar la devolució del Gasoil Professional que el recupereu.
Us recordem que des de PETROMIRALLES tenim un servei integral de recuperació de impostos entre els quals incloem la recuperació del Gasoil Professional tant a clients Nacionals com Internacionals.
EL DEUTE PÚBLIC SUPERA EL 100% DEL PIB PER TERCER TRIMESTRE CONSECUTIU
El deute conjunt de les administracions suma 1.379 milions d'euros entre els mesos de juny i setembre arriba als 1,107 bilions
L'Estat acumula la majoria del deute
El deute del conjunt de les administracions públiques ha arribat a la xifra rècord d'1,107 bilions d'euros entre els mesos de juny i setembre, cosa que representa el 100,3% del PIB. És el tercer trimestre consecutiu en el qual el deute supera el conjunt de la riquesa que genera l'economia espanyola, segons dades del Banc d'Espanya.
El deute segueix en màxims històrics i supera encara l'objectiu del 99,14% del PIB per a tot l'any. Un sostre que, segons el ministeri d'Economia, s'acomplirà malgrat les oscil·lacions que es puguin produir al llarg de l'exercici pel diferent calendari d'amortitzacions i emissions.
En concret, el deute públic del conjunt de les administracions públiques del tercer trimestre s'ha incrementat 1.379 milions d'euros i ha marcat una nova xifra rècord de 1,107 bilions d'euros (100,3% del PIB), un augment del 0,12% respecte dels 1,106 bilions del segon trimestre del 2016 (101% del PIB). En termes anuals, en relació amb el tercer trimestre del 2015, l'augment ha estat del 3,7%.
La major part del total del deute correspon a l'administració de l'Estat, que ha pujat a 806.414 milions d'euros, equivalents al 73% del PIB. Per contra, les administracions autonòmiques redueixen el conjunt del seu endeutament a 841 milions, fins a 271.980 milions d'euros (24,6% del PIB). Les corporacions locals han baixat el seu en 448 milions, fins a 34.657 milions d'euros (3,1% del PIB).
Per la seva part, la Seguretat Social té un deute de 17.174 milions d'euros.
L'ATUR MÉS BAIX EN VUIT ANYS
La reducció de l’atur s’ha accelerat aquest estiu i ha trencat algunes barreres, si més no psicològiques. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), el tercer trimestre de l’any -entre juliol i setembre- l’atur ha baixat en 51.100 persones a Catalunya. Això deixa el nombre total de desocupats en 552.500 persones i, el més significatiu, situa la taxa d’atur en un 14,6%. És la primera vegada en vuit anys que cau per sota del 15% a Catalunya. Cal remuntar-se fins a l’últim trimestre del 2008 -a l’inici de la crisi- per trobar una taxa inferior, tal com es veu al gràfic.
La baixada a Espanya també trenca una altra barrera, la del 20%. La taxa s’ha encongit fins al 18,9% aquest tercer trimestre. És la primera vegada en pràcticament set anys que baixa d’aquest llindar. El nombre d’aturats s’ha reduït en 253.900 persones entre juliol i setembre a tot Espanya, però tot i això encara hi ha 4.320.800 aturats.
Aquestes xifres van tranquil·litzar ahir alguns analistes, després que els resultats de l’anterior EPA fossin pitjors del que havien previst, sobretot per l’augment dels contractes temporals. “Són uns resultats força positius en general; tant la generació d’ocupació com la reducció de l’atur són significativament altes, i encara més si ho mirem des de la perspectiva de Catalunya”, explica Xavier Segura, vocal del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Segura, però, també fa matisos: “Hi ha una part molt significativa d’aquestes xifres que amaga un component d’estacionalitat, perquè hi ha un creixement del sector serveis que té a veure amb el bon comportament de l’any turístic”.
Catalunya, de fet, és la comunitat on hi ha més gent treballant i també on es creen més llocs de treball nous: entre juliol i setembre se n’han generat 42.700 més que el trimestre anterior, la majoria als serveis.
Més ocupació, però temporal
Les dades d’aquesta última EPA també tenen ombres que rebaixen l’eufòria. La baixada de l’atur va lligada al fet que hi ha menys població activa, és a dir, persones en edat de treballar. A Catalunya aquesta xifra s’ha reduït en 8.400 persones. D’altra banda, la creació de llocs de treball nous s’aconsegueix a cop de contracte temporal. “Quantitativament són dades positives, però qualitativament, no”, va assegurar ahir el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta.
Al conjunt d’Espanya el nombre d’assalariats ha pujat en 216.800 persones aquests tres mesos, un augment que es basa exclusivament en els contractes temporals (245.900 més). Els indefinits, per contra, baixen (29.100 menys). Això fa que la taxa de temporalitat s’enfili ara fins a tocar el 27%.
Els sindicats insisteixen que la precarietat abasta cada vegada més quota del mercat laboral. UGT va insistir ahir que “s’està consolidant el binomi treball-pobresa” i va lamentar que la creació d’ocupació sigui totalment temporal i estacional.
La situació de temporalitat a Catalunya també és molt important i, de fet, és un dels pocs elements que aigualeixen els resultats de creació d’ocupació al Principat. El Govern va constatar ahir el bon funcionament del model català com a motor de l’ocupació. Per això el secretari de Treball, Josep Ginesta, va apostar per tirar endavant un codi de treball català diferenciat de l’espanyol que permeti arribar a acords interns a Catalunya, i en aquest sentit va ser contundent. “Quatre anys més de PP ofereixen poques esperances al mercat de treball català”, va afirmar.
Ginesta va manifestar el desig de tenir plenes competències, perquè això “ajudaria encara més les empreses a crear més llocs de treball estables i ajudaria a fer més sostenible el nostre sistema de pensions”. A Treball no amaguen l’optimisme per l’evolució a millor de les dades, però alhora es mostren prudents “per l’excés de temporalitat i d’estacionalitat, i per l’atur de llarga durada”, unes xacres que, segons Ginesta, encara s’amaguen en una lectura més profunda de les dades de l’EPA.
La barrera del 15%
La reforma laboral també té límits. Quan es va negociar, a final del 2011, l’abaratiment de l’acomiadament va ser una de les batalles més importants entre partits i també amb els agents socials. El govern espanyol hi va incloure un nou contracte per a emprenedors amb l’objectiu d’animar els empresaris a crear ocupació: permetia contractar un treballador durant un any sencer a prova, i per tant, donava llum verda a poder acomiadar-lo sense indemnització durant aquest temps.
Aquest punt va ser un dels més debatuts durant la tramitació al Congrés i finalment es va modificar lleugerament a petició de Convergència i Unió, que finalment va votar-hi a favor amb una condició. El canvi consistia en posar-hi un topall: l’acomiadament podria ser gratuït en els contractes de prova, encara que l’economia millorés, però quedava automàticament anul·lat si la taxa d’atur baixava del 15%. I això és exactament el que ha passat aquest trimestre a Catalunya.
El nivell que serveix de guia, però, és l’espanyol, que continua al 18,9%. Per tant, tal com va preveure el govern espanyol del PP, encara queden força trimestres perquè aquesta clàusula salti i l’acomiadament tingui un preu.